Recepta del mirall de llimona

Mirall de llimona

Ingredients

• 200 gr de suc de llimona (3 o 4 llimones)
• Ratlladura de la pell d'una llimona
• 110 gr de sucre
• 4 fulles de gelatina
• 135gr de formatge philadelphia
• 200 gr nata muntada
• 160 gr de clares muntades (3 0 4 ous)
• 20 gr de sucre

Preparació

Arrencar el bull al suc de llimona + sucre + ratlladura.
Retirar-ho del foc i afegir-hi la gelatina remullada amb aigua freda.
Es cola, s'hi afegeix el formatge i es deixa refredar.
S'hi afegeix la nata muntada, i es barreja passant el suc de llimona amunt. No es remena, ja que es la nata es podria quatllar amb la llimona.
S'hi afegeixen les clares a punt de neu amb els 20gr de sucre i es torna a barrejar.
Es posa en un recipient i a la nevera fins que qualli.

Pastís de pastanaga amb crema de formatge

Ingredients:
130 gr. mantega
200 gr. sucre morè
1 cullereta petita de canyella
una mica de de nou moscada ratllada o en pols directament
3 cullerades soperes de llet aproximadament
2 ous batuts
170 gr. de pastanagues ratllades (jo les passo per l’1,2,3)
100 gr. de nous
200 gr. de farina
3 culleretes petites de llevat en pols
un pessic de sal

1. Fondre la mantega al microones en la funció de descongelar.
2. En un bol posarem la mantega fosa, la canyella, la nou moscada, la pastanaga ratllada, el sucre i els dos ous batuts. Us quedarà una massa espesseta, però lleugera.
3. Tamisem la farina integral, el llevat en pols i la sal. Ho afegim a la barreja anterior i hi afegim les nous mòltes.
4. Amb la farina la massa agafa una textura bastant consistent, així que aneu afegint llet fins que quedi una massa més lleugera, entre tres i cinc. Si no ho feu, us quedarà una mica més eixuta.
5. Preparem el motlle amb mantega, empolvorem una mica de farina perquè no se'ns enganxi i hi afegim la massa. Preescalfem el forn a 180 º, sempre amb la funció del foc de sota. Aproximadament pot trigar entre 45 min i una hora.
Sempre punxeu amb un ganivet per assegurar-vos que està cuit. Si el ganivet surt net, és hora de treure’l del forn.

La bomba és el frosting!

Ingredients per al frosting / glacejat:
200 gr. formatge cremós
100 gr. sucre glass
3 cullerades de nata líquida
Barregem tots els ingredients, batem amb força i quedarà una crema. Estendre la crema per fora i menjar-se a cullerades la que sobri ;P

"Crumble" de pollastre al curri

Ingredients per a 4 persones:

- 150gr. de musli
- 50gr. de mantega salada (jo li poso margarina)
- 50gr. de farina
- 2 pits de pollastre
- 1 ceba grossa
- 2 plàtans
- 2 cullerades de panses
- 200ml de llet de coco
- 2 cullerades de curri en pols ( o qualsevol garam masala- mescla d'espècies)
- sal
- oli


Mesclar el musli, la mantega i la farina fins a obtenir una mescla grumollosa. A banda tallem el pollastre a bocins petits. Pelem i tallem els plàtans a rodanxes, també pelem i piquem la ceba.

Mentrestant, escalfem en una olla 3 cullerades d'oli i saltejem la ceba durant 10 minuts amb un pessic de sal. Hi afegim el pollastre, les panses, el plàtan i el curri. Mesclem i sofregim tot durant 10 minuts més. Afegim la llet de coco, verifiquem l'assaonament i deixem coure 10 minuts ( de 10 en 10!). Finalment fiquem el pollastre al forn a 180 graus fins que s'enrosseixi i deixem refredar abans de cobrir-ho amb el grumollat.

Jo tinc una versió diferent del enrossit final...Jo li poso el grumollat i el fico al forn amb tot just abans de servir...que el que es dori sigui el cereal...Però vaja, el podeu tunejar com volgueu...

Apali...BON PROFIT!!!

Bloc interessant!

http://dormirsinllorar.com/

Monotema de son...però una bona font d'informació!!

Sobre la febre

Adjunto link sobre aquest gran tema...sobretot per a nosaltres els primerencs!!Es interessant ja que també trobareu més links a la part posterior...

http://blogs.elpais.com/la-doctora-shora/2012/01/bajar-o-no-bajar-la-fiebre-he-ahi-la-cuestion.html

Croquetes de xampis, emmental i cansalada

CROQUETES DE XAMPIS, EMMENTAL I CANSALADA (no ens enganyem, les boletes van ser boletes perque m'havia cansat de fer la forma de croquetes)


Amb voluntat de continuar fent gaudir els nostres sentits aquí us en passo la recepta. Que consti que les croquetes tenen una mica d'improvisar amb els ingredients i les barreges i anar fent assaig error. El sistema és sempre més o menys el mateix i els ingredients varien al gust, personalment les de bacallà que vaig portar a la comilona collitera i les de tonyina, ceba i pebrot verd són les meves preferides

Ingredients


250g de xampìnyons
50 d'emmental = un grapat del formatge que tingueu
100g de cansalada al pebre a dauets. Es pot substituir per bacó, però queda infinit més bo amb cansalada. I la quantitat una mica al gust. Pot ser l'ingredient principal en comptes dels xampinyons o bé que només sigui un toc.
4 cullerades de farina
2 o3 gots de llet ¿?¿?¿ després ho entendreu
sal
oli
mantega
Ou, farina i farina de galeta per arrebossar.

Tallar la cansalada a dauets i fregir-la quasi sense oli en una paella apart fins que quedi cruixent. Reservar-la (m'encanta això de reservar, sona taaaaaaaan professional...). Rentar bé els xampinyons i tallar-los a trossets, quadrats, rectangulars, el·líptics segons com us inspirin més i fer-los fregir amb una mica de mantega (una o dues cullerades...). Quan estiguin cuits afegir la cansalada, aquella que havíem reservat sense picar-ne ni un dauet per molt cruixent i apetitosa que us sembli, ben eixuta d'oli.

Ara ve el més important: afegir la farina a la paella i coure-la amb els ingredients fins que agafi una mica de color. SI NO HO FEU EL DEU DE LES CROQUETES BAIXARÀ I US DONARÀ UN CLATELLOT!!! No, es que si no les croquetes tenen gust a farina crua i puaj! I ara ve la part complicada. La llet. Pq he posat 2 o 3 gots? Doncs pq no sé quina quantitat se n'ha de posar. Ma mare dixit: - la quantitat de llet de la demana la massa-. I clar, se't queda una cara d'idiota quan et diu això, quantitats mama, quantitats! No filla, ja ho veuràs que t'ho demana i.... efectivament, t'ho demana. Anar afegint la llet, si pot ser calenteta, remenant la massa amb la farina QUE HEU SOFREGIT PRÈVIAMENT, us demanarà la quantitat de llet. I ara només queda anar remenant pq no s'enganxi. La massa estarà feta quan es desenganxi de la paella. I l'emmental???? ARA impacients. A l'ultim moment el poseu i feu dues voltes per integrar-lo bé. Es tapa la massa amb paper de film (per evitar que faci crosta) i es deixa refredar. Està millor d'un dia per l'altre però l'opciò de posar-la a la finestra, vigilant que no se la mengin els coloms mutants de barcelona, es bona igual.
Un cop freda li doneu la forma que volgueu, i el tamany també. Es poden fer megacroquetones o boletes d'aperitiu, es passen per farina per fer la forma, ou i farina de galeta i a fregir que a les artèries coronàries hi falta colesterol!!

Sento la imprecisió de les quantitats, la primera vegada us quedaran dures i seques i necessitareu un litre d'aigua per croqueta o bé tan líquides que les podreu xarrupar o seràn perfectes i triomfaran com l'altre dia. Los caminos de las croquetas son inescrutables. Jo el que faig es fer-ne mil o dos mil i congelar-les en una bossa, es poden fregir sense descongelar i son un recurs bonissim per les nits de mandra de cuinar. Fins aquí el maruja-consejo de hoy.

Espero que s'entengui tot!

Vacunes

Crec que amb el tema de les vacunes el més important és prendre una decisió que us deixi tranquils als dos. Les vacunes com a fàrmacs tenen els seus riscos però sobreprotegir a la criatura i estar constantment patint també. 

Algunes preguntes que ens acostumem a fer:
De totes les “malalties” que es vacunen, quines son virus i quines no? Per a quin tipus es més efectiva la vacuna?
Adjunto un powerpoint que et respondrà molt bé al tipus de malalties que inclouen les vacunes. Allà hi ha una breu descripció de les malalties, la epidemiologia, el tractament, les complicacions i el tipus de vacunació.
Adjunt hi trobareu també una pauta homeopàtica que es recomana seguir per minimitzar els efectes adversos de les vacunes.
També adjunto un petit escrit que explica quins factors s'han de tenir en compte abans de vacunar. Per exemple en el nostre cas, jo sóc especialment prudent a l'hora de vacunar, per que el seu pare gairebé es mor per una reacció post-vacunal amb la vacuna de la verola. Actualment les vacunes no són tant bèsties com abans, però si que hem de tenir en compte que un dels dos ha tingut una reacció post-vacunal molt greu.
I la diferència entre les vacunes de bacteris i de virus principalment és que a les de virus hi han d'afegir els anomenats adjuvants per que siguin més efectives. Com més adjuvants i coses portin, més reactives poden ser les vacunes.

(Si us interessen, sol·liciteu els adjunts per email)

Com venen agrupades les vacunes oficials que formen part del calendari estatal?
Aquí teniu un link amb el calendari vacunal de cada comunitat autònoma.
Teniu dret a sol·licitar totes les vacunes que estiguin disponibles al CAP. Per exemple, la pentavalent en principi us l'haurien de facilitar al CAP, ja que una de les vegades que es vacunen als nens és sense la hepatitis B i per tant l'han de tenir al CAP.

Quins elements químics perjudicials poden trobar-se a les vacunes? Quines vacunes el contenen?
L'element més perjudicial és el tiomersal, un conservant que conté mercuri. En la forma en la que està present el mercuri en el tiomersal, pot ser neurotòxic i aquest conservant ha creat molt controvèrsia per que segons es comenta (mai les versions oficials) ha provocat autisme en alguns casos. Curiosament però l'han anat eliminant de totes les vacunes.
Pel que sé actualment, de les vacunes que li tocaria posar-se ara, només en porta la vacuna de l' Hepatitis B. Les altres encara no ho he estudiat, més endavant ja ho faré. Paso també un link amb les fitxes tècniques de les vacunes on hi ha tots els components.
Els adjuvants que porten algunes vacunes, com les sals d'alumini tampoc són innocus, però sobre això no hi ha tanta informació. Crec que una opció intermitja (que és el que crec que esteu buscant vosaltres) és intentar evitar el tiomersal, almenys ara que la nena és tant petita. 

De les malalties que es vacunen en aquesta fase, quines està demostrat son més susceptibles de no ser la mateixa soca que la vacuna proposada?
El cas més flagrant és el de la meningitis C, es vacuna d'una soca molt poc present a Europa, principalment la soca de la que es vacuna, es troba a EEUU. Es va incorporar al calendari vacunal per que es van donar uns casos a Madrid fa uns anys i van ser molt greus.

Quines inoculen el virus i quines immunoglobulines?
És el que porta la vacuna de l'hepatitis B. Les immunoglobulines són la resposta del cos a les malalties (els anticossos). Les vacunes que porten immunoglobulines, són les menys efectives i la immunitat t'acostuma a durar un any com a màxim.
La majoria de les vacunes el que porten és una part del patogen per que el cos humà fabriqui aquestes immunoglobulines. Quan les immunoglobulines les fabrica el cos humà, és molt més efectiu. Aquest tipus de vacunes poden portar virus atenuats. Són les més efectives però a la vegada són les que tenen més risc de que es desenvolupi la malaltia, les han anat eliminant per les que porten només trossets de virus o de bacteris, la toxina del bacteri que provoca la malaltia.

També ens sona alguna cosa sobre algunes que tenen 3 mesos de durada...Què passa desprès?
Efectivament, el fet de que els nens es vacunin, no implica que estiguin immunitzats de per vida, depèn molt del tipus de malaltia vacunable, del tipus de vacuna... La majoria de vacunes duren com a màxim uns pocs anys. En el cas de la vacuna del xarampió, això pot ser un problema per que la gravetat del xarampió és superior en adults. També pot ser molt greu en bebès i si la mare no ha estat immunitzada, no li passarà els anticossos per la llet materna.
I per últim, el que sempre s'ha de valorar és que té més risc, si la malaltia o la vacuna. Per exemple, en el cas de l' Hepatitis B ho veig claríssim. Si mirem quina és la via de transmissió de la malaltia (per sang i per relacions sexuals), és evident que la probabilitat de que es contagiïn és ínfima. El fet de que la vacuna porti un dels conservants més perillosos, em fa descartar aquesta vacuna. Un altre exemple és el de la triple vírica, en que les malalties per les que s'estan vacunant són benignes. Poden haver-hi complicacions, però si els nens estan en bones condicions de salut, són molt poc probables. En canvi els efectes secundaris d'aquesta vacuna no són menyspreables.

Nosaltres de moment hem decidit que la vacunarem del tètanus quan tingui un any. La vacunarem del tètanus per que és un dels bacteris presents en el nostre país i tot i que no és senzill que es desenvolupi la malaltia, si ho fes, pot ser molt greu. Principalment la vacunarem per no estar patint cada vegada que s'acosti a un lloc on hi hagi claus, ganxos, a un gat... Per aquest motiu també la vacunarem a partir de l'any, que és quan ella començarà a tenir més autonomia.
El que encara ens estem pensant és si la vacunarem també de la diftèria per evitar tanta reacció local de la vacuna, per que la vacuna del tètanus és de les més reactives a nivell local i si està conjugada amb una altra es tolera millor.

En fi, de moment fins aquí, que tampoc us vull marejar amb molta informació. Us passo també un vídeo molt interessant d'un metge molt sensat. El vídeo tracta de la prevenció en general, també aborda el tema de les vacunes, centrant-se molt en la vacuna de la grip A, però val la pena escoltar les reflexions que fa.

Aquest escrit és una opinió personal d’una Collitaire, Titulada en Farmàcia, basada en el seus coneixement i experiència en resposta als dubtes d'altres Collitaires. Per tant no ens fem responsables de les accions que cadascú adopti en vers aquest tema, informeu-vos bé i sigueu conseqüents...